Ha de ploure cap amunt

A partir d’un text en què es fa impossible destriar les vivències de les reflexions, Lluís Vallvé ens convida a repensar l’educació artística i, en definitiva, l’educació. L’autor va desmuntant l’escola, les relacions que s’hi estableixen, el rol dels diferents agents i les seves organitzacions, tot dibuixant un marc de fons sòlid. Lluís Vallvé aprofundeix en la importància que tenen tots els llenguatges per expressar-nos i comunicar-nos, però també per poder construir coneixement, i defensa una educació equilibrada que desenvolupi totes les intel·ligències i que permeti canalitzar més fàcilment la sensibilitat.
L’autor també ens mostra com les paraules dels alumnes, els seus conflictes, les relacions que estableixen, la descoberta de l’entorn o qualsevol encàrrec esdevenen oportunitats; per ell, la vida als centres educatius n’està plena i cal saber-les aprofitar, i ens en mostra molts exemples, fruit de la seva experiència. Així, al llarg dels capítols, també descobrireu com, a poc a poc, va definint una metodologia en la qual els infants esdevenen protagonistes i l’art el motor principal.