Descripción
Per la primera part de la revista hem buscat deu punts de vista, vinculats cadascun d’ells a una etapa educativa concreta, o a un àmbit educatiu que sobrepassa l’acadèmic. Hem buscat deu veus que no són les habituals, persones de dilatada trajectòria i visió panoràmica perquè ens expliquin com veuen el seu dia a dia, i cap a on hauríem de caminar durant els propers anys. Radiografia, anàlisi i diagnòstic. Provisional, per descomptat. No són els reptes dels mestres ni de l’escola. No posem deures o en tot cas ens els posem a tots. Són els reptes de totes i tots, de tota la comunitat, vistos des de la docència.
No hi ha compartiments estancs; les fronteres són difuses i els reptes, comuns. Carme Ortoll i Montserrat Payés ens parlen de la necessitat d’avançar cap a la personalització de l’aprenentatge, cap a una escola per a tothom sense exclusions. “La inclusió implica un canvi en les expectatives d’aprenentatge de tots els alumnes, un reconeixement de les possibilitats d’aprendre els uns dels altres”, escriu Payés. I avançar en la igualtat d’oportunitats a dins però sobretot a fora de l’escola, idea que trobem també en els articles de Maria Rosa Monreal, Elena Zamora i Carles Barba. Els aprenentatges significatius passen per les emocions, ens recorda Barba, i on afloren aquestes sinó en el lleure?
I evidentment el repte de posar fi a la segregació, sigui del tipus que sigui. Belén Tascón ens diu que la lluita contra la segregació passa per aconseguir que l’escola pública sigui la millor opció per a tothom, i per això reclama posar els mitjans per lluitar contra la doble xarxa pública, un fenomen del qual poques vegades se’n parla. Posem fi a la competència, entre escoles i famílies, i posem fi a la competència entre universitats, apunta al seu torn Vera Sacristán, per a la qual estem encara lluny d’un accés socialment equitatiu a l’educació superior.
Valoraciones
No hay valoraciones aún.